No hi ha construcció als solars adjacents a l’edifici, sinó que ho fa al front oposat de l’avinguda on es troben els principals hotels i botigues de records que no serveixen de referència amb la qual integrar-se. Amb la consegüent manca de referències i per dur a terme la important tasca d’integració en el context, s’utilitzen dos principis:

– Recordar l’arquitectura local: els elements de l’arquitectura tradicional eivissenca s’abstreuen i s’utilitzen com a recurs de disseny, tant en la forma com en la materialitat. Arquitectura blanca, racionalitat de la forma i el material, volum compacte i tectònic.

– Adaptació al medi: com l’arquitectura vernacular, la forma de l’edifici és producte de la reacció amb l’entorn que l’envolta per integrar els recursos necessaris, aprofitar l’energia natural i protegir-se contra els elements adversos.

El projecte d’Habitatge Social se centra en el desenvolupament d’espais de vida assequibles definits per la flexibilitat, l’equilibri entre l’espai privat i els usos comuns, una varietat de tipologies d’habitatge, la relació amb l’entorn i una forta identitat.

Tots aquests principis s’integren en una sola arquitectura en què la forma i la construcció responen a les necessitats de funció, programa i sostenibilitat; generant un edifici autònom basat en sistemes tradicionals de sostenibilitat passiva en què la necessitat d’incloure enginyeria complexa es redueix a la seva mínima expressió.

S’utilitzen tècniques i materials tradicionals i locals per humanitzar l’arquitectura i crear un ambient domèstic.