El disseny presenta un edifici que completa el bloc urbà i es fon amb el barri. En la tradició clàssica romana, el genius loci era l’esperit protector d’un lloc. Aquest concepte guia l’arquitectura que imita els esdeveniments del seu entorn, la natura i l’arquitectura vernacular. Fonamentar-se és el concepte racional i sostenible, existir sense causar cap pertorbació. Avui dia, la major part de l’arquitectura sostenible s’esforça per produir energia independentment dels costos econòmics i els recursos, convertint-se en edificis coberts amb aparells que protegeixen de la calor, del fred i altres que s’esforcen per crear energia. Aquests edificis necessitaven enginyeria per ser completats, per ser “ecològics”.
¿Qué pasaría si el edificio pudiese protegerse a sí mismo?
I si la seva pròpia arquitectura es combinés tan bé amb el seu entorn i els seus voltants que no valgués la pena l’esforç de produir energia?